Adrià Serrahima, nou vocal de la Junta Directiva de l’AECV

El dijous 23 passat a la tarda es va celebrar a les instal·lacions que la Fundació Catalonia té a la Carretera Flor de Maig de Cerdanyola, l’Assemblea General de l’Associació d’Empreses de Cerdanyola del Vallès (AECV), la jornada corporativa de l’associació que va reunir a una vintena de directius i propietaris d’empreses associades, i on es va procedir a realitzar el balanç de l’activitat desenvolupada durant l’any anterior.

El President Jaume Maranges va destacar la continuïtat en la gestió realitzada a llarg d’aquest primer any de mandat amb l’objectiu d’augmentar el número d’associats i la persistència en treballar perquè el proper equip de govern de l’ajuntament esdevingui realment “amic” de tots i cadascun dels agents econòmics i empresarials de la ciutat.

La Sra. Alejandra Martel, vicepresidenta i tresorera de l’entitat, va presentar els comptes de l’exercici 2018 destacant que, a diferència de l’any 2017, aquesta vegada s’han tancat amb un petit saldo positiu.

El Sr. Maranges va presentar el pressupost i el programa d’activitats per aquest any en el que es vol reforçar les activitats que ja s’estan fent a l’hora que es treballarà per ampliar els serveis a disposició dels associats.

Acabada la seva intervenció, es va procedir a l’aprovació de la gestió de la Junta Directiva i dels comptes corresponents a l’exercici 2018, així com el pressupost i el programa d’activitats per aquest any.

Altres temes tractats varen ser la modificació de les quotes per adaptar-se a les directives de la Unió Europea, la modificació del segon paràgraf de l’article 11.4 dels Estatuts amb la finalitat de poder aprovar les actes de qualsevol Assemblea al final de la celebració de les mateixes i, d’aquesta manera, poder executar tots els acords que es puguin prendre sense necessitar esperar a la següent Assemblea per fer la ‘lectura i aprovació’ de l’acta anterior.

Finalment el President va donar la benvinguda al Sr. Adrià Serrahima , Director econòmico-financer de Catalònia Fundació Creactiva, com a nou vocal de la Junta Directiva de l’AECV.

En acabar, els assistents van traslladar-se a l’Auditori de la Fundació Catalònia per assistir al Diàlegs de Cerdanyola Empresarial / Vallesans d’Èxit amb els senyors Eloi Planes i Jordi Gallés, respectius presidents de Fluidra i Europastry.

Els diàlegs Vallesans d’èxit tornen amb força!

Prop de 100 empresaris van assistir a la darrera edició de la tertúlia Diàlegs empresarials – Vallesans d’èxit que es va celebrar el dijous 24 de maig de 2019, i en el que els presidents de Fluidra, Eloi Planes, i Europastry, Jordi Gallés, varen protagonitzar un enriquidor cara a cara sobre models de creixement i reptes de futur.

L’acte, promogut i organitzat per Cerdanyola Empresarial, es va celebrar a l’auditori que la Fundació Catalònia té a Cerdanyola del Vallès i va ser moderat pel periodista Piu Castells, Cap de Comunicació del Grup El Consell.

Tos dos ponents varen coincidir en bona part dels arguments a tenir en compte a l’hora de fer front a un procés de creixement. En primer lloc cal tenir un model de negoci clar, amb avantatges competitives generadores de valor, que permetin créixer orgànicament per, més endavant i de forma puntual, utilitzar altres eines com associar-se amb d’altres empreses, donar entrada a socis financers o fusionar-se amb alguna companyia complementària, com ha estat el cas de Fluidra amb l’americana Zodiac.

També varen estar d’acord en que si es creix globalment cal donar autonomia als gestors dels mercats internacionals, ja que són els que millor coneixen les necessitats del seus clients i poden donar-los respostes de forma més àgil, mentre que els serveis corporatius s’han de dedicar a prestar serveis de suport, aprofitar les sinergies generades pel conjunt de l’organització i, sobre tot, continuar innovant en nous productes i/o en nous models de negoci per mantenir les posicions de lideratge assolides.

Pel que fa a la RSD, els empresaris vallesans opinen que el creixement s’ha de fer amb valors, amb responsabilitat de tot tipus (fiscal, mediambiental, social…), tenint en compte que tot afectarà a la reputació de l’empresa, un intangible que esdevé la principal defensa davant l’entrada de nous competidors.

Interpel·lats sobre el futur immediat de les seves empreses, sobre com pensen continuar creixent, Eloi Planes va fer èmfasi en la internacionalització (en la creació de nous serveis ‘pre‘ i ‘post’ venda) i la millora de processos, mentre que en Jordi Gallès , per la seva part, destacava la necessitat d’innovar contínuament per generar nous i millors productes adaptats als gustos de cada país.

Sobre l’impacte de les noves tecnologies, tots dos estan d’acord en que afecten a les formes de fer, potser més en el cas de Fluidra que en el d’Europastry. Per l’Eloi Planes la Internet de les coses (IoT) serà molt important mentre que per en Jordi Gallés “no s’ha de tenir una visió apocalíptica de la tecnologia”.

I les Administracions? Planes i Gallés coincideixen en que els governs han de procurar que els territoris siguin competitius, amb infraestructures i serveis que afavoreixin l’activitat econòmica i la generació de riquesa. També coincideixen que, malgrat algunes disfuncions com el Corredor Mediterrani o la paràlisi del Parc de l’Alba, el nostre país té una administració a l’alçada de la de països veïns com França o Itàlia. Com va cloure l’Eloi Planes, Catalunya projecta una imatge de “terra de bons gestors amb empreses que s’han sabut transformar”.

Com va sent habitual a les iniciatives de Cerdanyola empresarial, Vallesans d’èxit va acabar amb un sopar relacional als jardins de la Fundació Catalònia amb tots els associats i assistents a l’acte.

El debat de Cerdanyola Empresarial: mateixos problemes, similars propostes i minsos avenços


El passat dijous va tenir lloc a l’auditori del Parc Tecnològic del Vallès el debat sobre economia i empresa que Cerdanyola Empresarial organitza cada legislatura amb els caps de llista dels partits amb representació al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’acte va començar amb una breu intervenció del Sr. Jaume Maranges, President de Cerdanyola Empresarial qui, un cop donada la benvinguda al prop del centenar i mig d’assistents, va fer dues peticions i una proposta als set caps de llista presents:

  • Que el partits mirin d’arribar als màxim nombre d’acords pel bé de la ciutat i dels seus habitants
  • Que treballin perquè Cerdanyola sigui percebuda com una administració amiga dels empresaris i dels treballadors autònoms
  • I que poden comptar amb el suport de Cerdanyola Empresarial per dur a terme totes aquelles accions de promoció econòmica que permetin treure profit de les grans oportunitats que la universitat, els centres tecnològics i les empreses poden generar pel bé del conjunt de ciutadans i ciutadanes i beneficiar la pròpia Administració

Moderats pel vocal de la junta de l’AECV, Albert Majós, hi van participar els candidats Carlos Cordón (PSC Cerdanyola), Carles Escolà (Guanyem Cerdanyola), Helena Solà (ERC), Sonia Rodríguez (Ciutadans), Manuel Buenaño (Partido Popular) Joan Sánchez Braut (Junts per Cerdanyola) i María Reina (En Comú Podem), que van fer les seves propostes en cinc àmbits diferenciats:

  • Indústria i serveis avançats
  • Universitat, coneixement i innovació
  • Comerç, hoteleria i restauració
  • Turisme & Oci
  • L’Administració local

Una primera conclusió de l’acte és que aparentment, hi ha força coincidències a l’hora de fer el diagnòstic de la salut de l’economia de Cerdanyola del Vallès: polígons i parcs d’activitat que no satisfan les necessitats actuals de les empreses, manca d’un parc d’oficines, deficients relacions amb la UAB i altres agents de la ciutat, un comerç de proximitat amb molts problemes per resoldre, un potencial turístic per explotar, cal repensar el model d’oci nocturn i, per últim, la necessitat de fer una sacsejada a la estructura organitzativa de l’Ajuntament per tal d’oferir uns serveis de qualitat als autònoms i empreses de la ciutat.

En relació a les propostes per millorar l’escenari present tampoc es van fer noves aportacions rellevants que no s’haguessin comentat en anteriors campanyes electorals: millora dels polígons i parcs d’activitat empresarial, millora dels eixos comercials de la ciutat, millores en la mobilitat, treball conjunt amb autònoms, empreses i altres entitats locals, treball conjunt amb ens supramunicipals dels nostre entorn, millorar les relacions amb la UAB,…

A un altre nivell es va parlar de la necessitat de fomentar la creació d’empreses i la generació de llocs de treball de qualitat, que el talent de la Universitat i els centres tecnològics escullin Cerdanyola per desenvolupar les seves carreres professionals, la capacitació dels nostres joves per adaptar-se a les necessitats de la nova economia, la necessària transformació digital del comerç local, les maneres d’aprofitar el potencial turístic del nostre patrimoni natural, museístic, arquitectònic, cultural, científic-tecnològic… etc.

Com era de esperar les majors divergències van aflorar quan es van mencionar temes relacionats amb les actuacions d’uns i d’altres durant els darrers quatre anys, destacant el fet de no haver estat capaços d’aprofitar els diferents programes de suport a les administracions locals d’entitats com l’ÀMB o la Diputació de Barcelona.

Pel que fa a l’organització de l’ajuntament, com ja es va posar de manifest en el passat, tots semblen estar d’acord en la falta recursos humans, tècnics i econòmics  en les àrees relacionades amb l’ocupació i la promoció econòmica, la necessitat de reorganitzar la estructura administrativa per fer-la més àgil, eficient i transparent o que cal establir espais de relació amb els autònoms, empresaris i agents de la ciutat per conèixer els problemes i necessitats del dia a dia i buscar les solucions més adients per a cadascuna d’elles.

En acabar, es va fer un acte relacional als jardins de les Masies de Can Fatjó en el qual polítics, empresaris i altre públic assistent van poder intercanviar opinions d’una manera distesa… i fer temps fins l’hora d’inici de la campanya electoral que va començar a la mitjanit.