Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Parlem d’horaris?
Ja fa temps que sabem que productivitat i competitivitat no estan vinculades a hores de feina. De fet, on més hores es treballa és a Grècia, Polònia, Estònia i Hongria. A Espanya hi ha un retard horari que afecta totes les activitats quotidianes i conforma un engranatge que ens sembla lògic i normal, perquè tot s’hi adapta: com els horaris comercials on les botigues tanquen dues hores més tard que la mitjana europea, i el Prime time de la tele –primera activitat d’oci- que comença a les 22h. A quina hora anem a dormir? I quantes hores? Sou dels que dieu “jo amb 6 hores ja en tinc prou”?
l nostre sistema ens allarga la jornada injustificadament, ens pren hores de son i augmenta l’estrès. Per tant, pitjor salut i menor rendiment. Hores de treball de menys qualitat. Tard o d’hora haurem de fugir de les inèrcies perjudicials, per normals que ens semblin, i encarar una reforma. Una primera mesura: tan greu seria no dinar en dues hores i poder acabar abans la jornada?
Si gestionem millor el nostre temps milloraran el nostre benestar i la nostra salut i serà més fàcil conciliar. Hi haurà menys absentisme i baixes, i treballarem en millors condicions, amb un bon clima que estimuli el talent i la qualitat de les hores treballades.
Però hauríem d’anar tots a una. Com puc tancar abans si puc perdre clients que pleguen més tard?
Pensem-hi i aprofitem les merescudes vacances per recarregar bateries.
Lluís Sisquella
President de Cerdanyola Empresarial
Cerdanyola Empresarial defensa els bons valors en la pràctica de les empreses
La nostra associació participa en el lliurament de premis als joves emprenedors
Els jardins de Ca n’Ortadó van acollir un any més, i en van vuit, el lliurament de premis del Concurs d’Idees Empresarials Innovadores Can Serraperera per a Estudiants de Secundària, on Cerdanyola Empresarial col·labora formant part del jurat.
L’acte, on va assistir una seixantena d’alumnes del Col·legi Montserrat, l’IES Banús, l’IES Forat del Vent i IES Gorgs, el van presidir l’alcalde Carles Escolà; el regidor de Promoció Econòmica i Ocupació, Marc Costa; la consultora experta en educació, Iolanda de la Hera, i el membre de la junta de Cerdanyola Empresarial i director de 30Virtual.net, Xavier Garriga Fortuño.
Garriga va destacar la qualitat dels treballs presentats i la necessitat de fomentar la cultura emprenedora entre els joves, com a sinònim d’iniciativa, esforç, creativitat i innovació, eines imprescindibles per enfrontar incerteses i valorar, acceptar i assumir riscos, en una societat oberta i global on les feines vitalícies han desaparegut.
També va defensar la necessitat d’una bona preparació per detectar oportunitats i l’assumpció d’uns valors positius, des del compromís amb el progrés de la societat, el respecte al medi natural i la creació de llocs de treball de qualitat, fins a saber valorar el talent de treballadors i col·laboradors.
Garriga va concloure la seva intervenció animant els joves a no defallir davant d’un fracàs empresarial, que en cap cas pot ser un fracàs personal, perquè “de totes les experiències se n’aprèn”.
Cerdanyola Fòrum 2016, amb Elpidio José Silva
Per una Justícia independent, ràpida, segura i amb recursos
El sisè Fòrum de Cerdanyola Empresarial va reunir dijous passat, 16 de juny, 130 empresaris i professionals a l’Hotel Campus de la UAB, per participar en un dinar-conferència amb Elpidio José Silva, advocat i autor, del llibre La Justicia deshauciada. España no es país para jueces
L’exmagistrat, inhabilitat arran de la instrucció del cas Blesa –expresident de Caja Madrid-, va analitzar la situació en què es troba la justícia a l’Estat, una situació “crítica” que va atribuir a la classe política i a determinats sectors estratègics de l’economia amb forts vincles amb els partits.
Silva va descriure Espanya com un estat fallit a causa d’un gran dèficit impossible de pagar i uns interessos del deute que creixen més que el PIB. La solució seria encara més complicada, a causa d’una gran profunditat administrativa de l’Estat i un mapa polític molt complicat.
En aquest context, va defensar que “ara més que mai és imprescindible un aparell de justícia eficient i autònom, perquè sense independència judicial l’Estat mai no funcionarà correctament”. “Cal que els polítics i els grans sectors econòmics estiguin ben supervisats”, va afegir.
I tanmateix, sembla que aquest objectiu és ben lluny de la realitat, amb una justícia lenta –“la justícia si és lenta no és justícia”-, sense recursos humans ni materials, poc creïble i força imprevisible. I poc independent, com ho il·lustra el fet que la mateixa Policia Judicial no depèn dels jutges sinó del Ministeri de l’Interior i del Govern.
Tot això afecta la ciutadania, però també les empreses i l’economia en general, en ser aquestes, segons Silva, les responsables de generar i distribuir la riquesa: “A l’Estat tenim empantanats 50.000 milions d’euros als tribunals, immobilitzats per litigis”.
La conclusió final va ser que calen canvis –“la gent no demana revolucions”- i que hi ha països on emmirallar-se, com els Estats Units, França o la Gran Bretanya. Malauradament, ni la classe política ni els grans sectors no estarien preparats per als canvis que demana la societat. “Quan se’ls demana que ajudin les empreses, s’empesquen una reforma laboral, enlloc de revisar la pressió fiscal o eliminar la burocràcia”, va apuntar.
Per tant, un cop trencat el bipartidisme, ara caldria refundar els partits tradicionals i que n’apareguessin de nous; caldria que entenguessin i atenguessin les necessitats de la ciutadania i seria imprescindible evitar les decisions preses amb interès partidista.
Elpidio José Silva va defensar que aquest procés s’hauria de fer amb la supervisió necessària d’una Justícia independent, ràpida, segura i amb recursos. I amb la imprescindible presència i participació activa de la ciutadania.
L’acte va comptar amb la intervenció del president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella, que va estar acompanyat a la taula presidencial pel tinent d’alcalde de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Marc Costa, i la tinenta d’alcalde de Cultura, Helena Solà.
L’Ajuntament actua al polígon Polizur per a pacificar la zona
Finalment, després de molts mesos de reunions i tasques de mediació de la nostra associació, amb la col·laboració de la Sala de Festes Mamamandawa, s’ha actuat per resoldre un tema molt complex de gestionar i que perjudicava fortament les empreses de Polizur.
Satisfets i expectants per veure’n la continuïtat, la gestió i, finalment, els resultats.
Veieu la noticia a la web de l’Ajuntament de Cerdanyola
Front comú de les associacions empresarials de Cerdanyola i Sant Cugat
Les associacions d’empresaris de Cerdanyola i Sant Cugat tenen la intenció de reunir-se amb representants de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per reclamar que es comenci a treballar en la reordenació i la urbanització dels sectors de Campoamor i Can Fatjó dels Aurons, llindants amb el Centre Direccional i el Parc Empresarial de l’Alba.
Aquest és un dels acords que es van prendre en la recent trobada que han celebrat Cerdanyola Empresarial i Sant Cugat Empresarial. Les dues entitats es reuneixen periòdicament per tal d’establir i dur a terme accions a favor del desenvolupament empresarial d’ambdós municipis i el seu entorn.
Amb aquest mateix objectiu, les dues associacions han acordat demanar als respectius ajuntaments que s’activi amb caràcter urgent el grup de treball econòmic del CIT (Catalonia Innovation Triangle), integrat per les ciutats de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí. “Seria una molt bona eina de treball, sabent els interessos que compartim els tres municipis”, ha afirmat el president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella.
Replantejar el Direccional, treballant pel Parc de l’Alba
Un cop més, un nou govern de la ciutat ha anunciat que replantejarà el Centre Direccional. Això ve passant cada quatre anys des dels anys 90 i, juntament amb la crisi, ha anat provocant endarreriments en un dels plans urbanístics més importants i estratègics del país. I de Cerdanyola, no caldria dir-ho.
Al llarg de tots aquests anys, s’ha debatut sobre tres eixos principals: el Parc empresarial, les zones residencials i d’equipaments i les qüestions ambientals, des dels valors ecològics del sector fins als problemes amb els abocadors. On hi ha hagut més desacords ha estat en els eixos ambiental i residencial i d’equipaments i és aquí on es planteja la redefinició del projecte. Veurem fins on es pot o es vol arribar i, sincerament, esperem solucions definitives i reals.
En canvi, la idea del parc empresarial ha tingut consensos suficients i s’ha anat desenvolupant al llarg del temps. S’han construït infraestructures –algunes realment smart-, s’han urbanitzat carrers i s’han equipat parcel·les. Amb el Sincrotró com a bandera, grans empreses ja hi han confiat prou per instal·lar-s’hi: La Caixa, Sener, Inditex, Natura Bissé… Així doncs, podem dir que s’ha avançat. Però no hem arribat on volíem perquè l’eix empresarial s’ha vist condicionat pels continus replantejaments. Hem avançat amb el fre de mà posat.
Vist el potencial del parc empresarial i del punt de desenvolupament en què es troba, des de Cerdanyola Empresarial creiem que cal fer una aposta decidida des de tots els àmbits per afavorir l’arribada d’empreses, que generaran llocs de treball i riquesa i, lògicament, un increment de recursos públics, que fins i tot poden ajudar a resoldre els altres eixos. Ho tenim tot de cara per dotar Cerdanyola d’un espai industrial equivalent als d’altres municipis veïns amb els quals ara estem competint, i perdent.
Un parc empresarial amb els valors afegits que té el nostre és imbatible: ubicació, entorn, serveis generals d’alta qualitat a les empreses, Sincrotró, UAB, Parc de Recerca, PTV… Però cal desfrenar-lo i, en benefici de tota la ciutat i del país, conduir tots en la mateixa direcció. Qualsevol altre escenari ens farà perdre moltes oportunitats.
Conveni amb la Fundació Empresa i Ciència – Centre d’Estudis Industrials
La nostra associació ha signat un conveni de col·laboració amb laFundació Economia i Ciència– Centre d’Economia Industrial, que té com a objectiu apropar els mons de l’empresa i l’acadèmic i universitari. analitzar la realitat econòmica, proposar i publicar estudis d’interès mutu, buscar finançament per als treballs projectats, promoure trobades empresarials i universitaris i realitzar treballs d’anàlisi, consultoria, entre d’altres.
Cercant solucions per al Polígon Polizur
El Polígon Polizur-Can Mitjans acull actualment unes seixanta empreses que ja fa anys que pateixen un problema que perjudicaforça el seu funcionament ila seva imatge. Els caps de setmana, dia i nit, es converteix en una veritable macrofesta a l’aire lliure, amb centenars de joves celebrant “botellots” al carrer.
Els resultats són visibles la resta de la setmana: grafits a tot arreu, deixalles de tota mena, deposicions… tant a l’exterior com més enllà de les tanques de les naus.
A més, com que la majoria dels assistents són de fora del municipi, durant el recorregut fins als diferents mitjans de transport (Renfe i autobusos) també es produeixen actuacions inapropiades que malmeten l’entorn, com ara pintades a les parets, ampolles trencades, etc.
La situació no millora, tot i les freqüents actuacions policials.
La nostra associació ja fa temps que va establir contactes amb empresarisdel polígon, els veïns de La Farigola i la mateixa sala de Festes de la zona, que també en surt molt perjudicada, per la mala imatge que li comporta, tot i no tenir res a veure amb aquesta situació aliena a la seva activitat.
En nom de tots ells, Cerdanyola Empresarial ha mantingut reunions amb l’Ajuntament. El mes de novembre passat vam fer arribar un seguit de propostes destinades a la cerca de solucions, però a hores d’ara encara no hem rebut cap resposta.
Seguiu-nos a Facebook
