L’Esmorzar de Can Serra destaca el gran potencial de la IA

La Masia de Can Serraperera ha acollit un nou Esmorzar Empresarial, en aquesta ocasió sobre la Intel·ligència Artificial (AI) aplicada a l’empresa. L’acte, coorganitzat per l’Ajuntament i Cerdanyola Empresarial, ha estat un èxit de convocatòria.

Hi han intervingut Meritxell Bassolas, coordinadora de projectes estratègicsCVC (UAB) i de l’eix de recerca i talent-estratègia catalana d’IA; Núria Infiesta, fundadora de YASYT, empresa tecnològica que té com a propòsit millorar la vida de les persones en els sectors de la salut i social; David Monreal, Fundador de Monreal & Meadow, consultoria estratègica d’empreses online en fase de creixement i fundador d’Skylab Coders Academy, considerada millor escola de programació del món el 2022, i Xavi Muñoz-Pascual, responsable científic i cofundador d’Onalabs, expert en Micro i Nano tecnologies i amb 30 anys d’experiència a l’Institut de Microelectrònica del CSIC. Moderava l’acte Núria Gras, vocal de cerdanyola Empresarial i directora de desenvolupament de negoci de Grassoler. Han donat la benvinguda als assistents la regidora de Promoció Econòmica, Cristina Padilla, i el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges.

Durant l’acte, els ponents han coincidit a destacar l’enorme potencial d’aquesta tecnologia que, en poc temps, s’ha posicionat com una eina útil per a les empreses, “fins i tot les que actualment poden estar més allunyades de la tecnologia”, apuntava Monreal.

Muñoz-Pascual i Infiesta van posar els exemples de com l’estan duent a la pràctica en les respectives empreses.

El primer va destacar que a Onalabs “la meitat de la plantilla ja treballa desenvolupant algoritmes i fent entrenament de dades per a la IA, que ens ha fet recuperar en un no res tot el temps que vam perdre amb la COVID”.

Infiesta va explicar que s’ha posat a treballar la IA per veure “com allarguem la vida de les persones grans al seu domicili”, amb l’ús de recordatoris, sensors que recullen dades i les comuniquen i “permeten fer models d’atenció preventius i no reactius, per evitar conseqüències que en aquestes edats poden ser molt greus”.

Durant l’acte es va assenyalar que, com qualsevol nova tecnologia, comportarà fer formació per als equips i cada empresa haurà d’investigar com l’aplica. Monreal va destacar que “cal analitzar els processos per veure quins canvis i millores es poden fer en la forma de treballar” i va apuntar que la mateixa tecnologia IA hi pot ajudar, com ChatGPT: “caldria posar-hi un enginyer que li faci les preguntes bones, que vagi canviant les preguntes i afinant-les, fins trobar la resposta útil i correcta, sabent que no és Google”.

Per la seva banda, Bassolas va reivindicar un canvi cultural al món empresarial, per tal que es compti “amb els treballadors, ja que són els que coneixen les necessitats i poden ajudar en els processos d’automatització”.

Per a Muñoz-Pascual, la clau és la formació i l’adaptabilitat, “el learnig by doing, cercant suports a les universitats i entre el talent jove pel que fa a la creativitat amb el software”, mentre que per a Infiesta el millor és mostrar com es creuen les dades i els resultats, com s’aporten criteris de tota mena, fins i tot socials, “i com la IA aporta milers de dades, les aporta totes”. Bassolas va defensar la importància de desenvolupar un codi ètic, i Infiesta va recordar que ja existeix un Certificat de Transparència Algorítmica i és un camí en el qual caldrà aprofundir.

Davant la pregunta de si la IA comportarà la destrucció de llocs de feina, David Monreal va explicar que ja hi ha empreses que han substituït per IA les tasques de suport al client, “però cada nova tecnologia sempre destrueix algunes feines, en modifica la majoria i en crea de noves; això passa de fa segles. Són tecnologies que no han de fer por, no és diferent de quan va arribar l’Excel”.

La importància de frenar la fugida de talent que es ve produint des del 2017, la va destacar Bassolas, qui va recordar que ja al 2018 des de Polítiques Digitals de la Generalitat “es va anar a picar portes per veure com ho aturàvem i vam ser un dels primers territoris a definir una estratègia d’IA”. Ara hi ha dos programes europeus a Catalunya i 50 places perquè vinguin a fer recerca amb les empreses i “retenir-los aquí”. La part d’Innovació la coordina Eurecat i hi ha molts ajuts perquè petites empreses ajustin processos i obrin noves línies de negoci.