Les comunicacions a la comarca milloraran amb la posada en funcionament de dues estacions de FGC a Sabadell. Ha calgut esperar per la crisi i superar dificultats, però ja són aquí. Com a vallesans podem sentir-nos satisfets.
Com a cerdanyolencs tenim, tothom ho diu, una de les ciutats més ben comunicades del país. A 10 minuts de Barcelona, amb autopistes, estacions, busos… una ubicació privilegiada, un reclam per a les empreses. Grans potencialitats.
Però a l’espera que s’acomplissin aquestes potencialitats per art de màgia, la nostra realitat ha esdevingut insatisfactòria, perquè tot va quedant mal posat, o sense posar, i la mobilitat en general se’n ressent. I quan la mobilitat se’n ressent… Pensem en Bellaterra i la Universitat Autònoma, en Montflorit i el Parc Tecnològic, en Polizur… I, malgrat tot, tot, tot, en el Parc de l’Alba. Com s’ha de fer per arribar a l’hora a la feina des de la mateixa Cerdanyola o des de Sabadell, Terrassa, Barcelona o Montcada? I des del Vallès Oriental? Molta gent pateix el transport públic. I molta altra agafa el cotxe per evitar el suplici i acaba de cap en un altre calvari equivalent.
Hi va haver una época, no fa tant, en què es van dibuixar molts plànols: túnels, tramvies, línies de tren, metro… Però la crisi ho va trasbalsar tot. I, a més, com passa a Cerdanyola quan una idea té defensors i detractors, en lloc de debatre i decidir, els projectes van passar a fase d’hivernació.
Tornaria a ser l’hora de fer alguns pensaments, d’aplicar una visió global a la ciutat i veure com podem intervenir per millorar, no només situacions concretes i puntuals, imprescindible sens dubte, sinó en general. I no només la mobilitat. Mirem com volem que Cerdanyola encaixi a la comarca i al país. I com fem que deixi de ser un vers que va tan per lliure que pot perdre el seu significat.
